És l'hora dels adeus...

Fase 4

Tot i que aquesta fase és la menys dura en quan a feina de recerca i edició es refereix, personalment m’ha resultat molt difícil.

És molt dur exposar la feina de cinc persones durant un semestre a tots companys de l’aula. És com una sensació de despulla pública. També es molt dur haver de valorar la feina dels altres, sabent per experiència pròpia, les hores dedicades i la il·lusió dipositada.

Amb el tema de les valoració, els Searchings hem passat per diferents estats: atordiment i desconcert, tristor, empipament, l’orgull de grup i l’alegria de saber que hem fet la feina el millor que hem pogut i amb uns bons companys. Puc afirmar que en les valoracions dels companys hem tingut una mica de vinagre i força sucre. De totes formes, vull agrair les opinions constructives dels companys, sabent que no es tasca fàcil. Tot i així, hem demostrat una vegada més que la unitat del nostre grup ha estat per sobre de les opinions negatives. També ha sigut molt important per superar aquesta fase amb alegria.

Valoració global

Es fa molt difícil fer diari de tota la vivència en una entrada al bloc. Per no enrotllar-me massa ho intentaré fer de la manera més simple possible, encara que em serà difícil.

A les primeres setmanes i durant els exercicis individuals vaig tenir sensació de pànic i angoixa. Mica en mica aquesta sensació es va calmar.

Després va venir l'hora de formar grup, cosa que em va estressar força. Al fi vaig trobar el meu grup i van venir les PACs conjuntes. Al principi se'm feia entranya la comunicació, no per la antireactivitat dels companys, si no per la nova i virtual manera de treballar. Com diu l'anunci d'un conegut i virtual banc, vaig haver de desaprendre a fer treballs en grup per aprendre a fer treballs en grup.

Ja que hem parlat del grup, puc dir que hem tingut molta sort de trobar-nos. Abans de res som respectuosos i col·laboradors amb els altres. Sempre amb bon humor i ganes de treballar. Puc dir que si estiguem a la universitat presencial, haguéssim fet un bon grupet pel curs vinent, però com la UOC te un altre funcionament no sabem si ens tornarem a trobar en un futur. Estic feliç que aquesta hagi sigut la meva primera experiència a la UOC amb els companys.

Recordo la primera PAC i els nervis que vam patir. En una estona ens vam enviar "mil" correus. Mica en mica tot es va anar calmant.

Amb les següents PACs vam anar treballant amb l'estructura de la wiki, el contingut, el disseny, etc. A la mateixa vegada anàvem construint aquest bloc explicant les nostres experiències. Mica en mica allò que teníem al cap anava prenent forma. Entre tots aportàvem idees i nous punts de vista, tots ells enriquidors en la meva opinió.

En resum, ha sigut una feina a la que li hem dedicat moltes hores i esforços. Tot i així dic satisfeta que he aprés a nivell tècnic i personal. Moltes gràcies pel plantejament de l'assignatura i gràcies també als companys. Espero que ens tornem a trobar, i si no, ja sabeu el meu correu pel que sigui.

Fins aviat Searching 5.0, us dedico aquesta cançó

Dos mil dos-cents trenta-vuit

Dos mil dos-cents trenta-vuit correus... Tot el dia penjat del correu, al aixecar-me per el matí i abans d'anar-me al llit. He llegit i escrit mes correus al metro que els que havia fet en tota la meua vida per vies normals. Quant acabe açò tancaré tots els meus conters i deixaré de llegir correus fins al fi del mon.. ;)

Ja seriosament, he trobat el PAC4 una mica “estrany”. Desprès de tant de treball en grup, de sobte, el treball era solitari, i no a soles això. Tenia que avaluar als meus companys!!!. Realment penso que qualsevol que arribe a aquestes altures del curs ha treballat de valent i es mereix el major reconeixement.

El revisar la wiki d'un altre grup es diferent. Després de fer la meva defensa m'he adonat que en la revisió no s'està avaluant a l'altre grup, s'estan avaluant els meus coneixements, (si no se com es fa correctament no puc descobrir que esta fet malament) i després vaig fer la reflexió que contava a la meva entrada anterior: he fet de betatester, que es una activitat molt digna.
Pot ser que si hagués estat conscient de les dues cosses abans de lliurar la valoració, aquesta hauria estat diferent. Però, qui ho sap?.

I pel que fa a la resta del quadrimestre? Doncs ha estat molt divertit, mai hauria pensat que en un grup tan nombrós i tan “asincrònic” es pogués treballar així de bé. Crec que mai hem estat més de tres connectats a la vegada, però crec que s'hem sortit amb dignitat dels reptes.( I si a la avaluació s'inclogués la vida tan complicada que tenim tots els del grup, jo diria que els resultats son excel·lents). No cal dir que estic molt content de haver treballat amb les meves companyes de grup.

Ja que estem, no més em queda per parlar de la assignatura. Crec que per a la gent que venim de les TIC es una assignatura atípica, no hi han cosses veritablement “noves”: Correu electrònic, wikis, blocs, chats, treball en grup, control de versions, controls de tasques, controls de qualitat, rols... són cosses que s'utilitzen quotidianament. La diferencia es el paper actiu que hi ha que prendre, generant els continguts. Jo, a pesar d'utilitzar-les sovint, hi havia cosses que no havia fet mai, (com fer una entrada a la viquipedia, tota la vida utilitzant-la i mai havia tingut la ocasió o la predisposició o el atreviment de participar).
Es interessant la via d'aproximació que s'utilitza per a que persones “de letras” s'interessen i troben útils totes aquestes eines, procediments i metodologies. Qualsevol persona que hagi impartit un curset coneix les muralles que hi ha que trencar per arribar als alumnes i en aquesta assignatura han trobat un sistema molt interesant.

En resum: No m'esperava aprendre tot lo que he après, ni treballar tot lo que he treballat, ni conèixer la gent que he conegut, ni divertir-me tot lo que m'he divertit .

I, ja he dit que estic molt content del grup?...