Ultima entrada

Encara recordo el primer dia que vaig llegir els objectius de l'assignatura, s'hem va fer una gran muntanya, inclús hem va passar pel cap no fer-la, i tornar-me a matricular més endavant, degut al meu caràcter, sóc molt tímida i hem costa molt relacionar-me quant no conec la gent, pensava que no hem sortiria de fer amb èxit aquesta assignatura, primer participar al debat, i després trobar un grup... com més anava llegint més m'anava desanimant.

Quant finalment hem vaig llençar i vaig trobar un grup hem vaig anar calmant i poc a poc m'anava sentint més segura, i ara, un cop finalitzat el treball hem sorprèn el bé que he estat i el que m'ha agradat una assignatura que en un principi només tenia ganes d'acabar.

Crec que hem fet molta sort amb el grup que hem format, ja que hem treballat amb molta harmonia i amb molt respecte els uns amb els altres.

Al principi sobretot la primera pac en , ens va costar molt, anàvem tots amb molts nervis i molt perduts ja que cap de nosaltres tenia molta experiència ni en aquests tipus de treballs grupals i ni amb les competències que havíem de treballar, en aquesta pac no vam tenir massa bon resultat i això en un principi ens va desanimar una mica, però lluny d'afectar-nos negativament, ens va fer reaccionar de manera que les pacs següents han anat molt millor i ens han fet gaudir més.

Les pacs 2 i 3 va hem va passar més ràpid, la cosa ja anava més rodada i ja teniem més integració en el grup i anàvem agafant més experiència cada cop, sempre aprenent coses noves i intentant sempre fer-ho el millor possible.

Aquesta última pac ha resultat més estranya, el haver de valorar el treball d'altres i acceptar les critiques cap al nostre, cosa que en un principi ens van deixar una mica xof, se'm ha fet potser la pac més dura, però com sempre ens n'hem acabat sortint molt bé.

L'assignatura m'ha acabat agradant molt i crec que n'he tret més coses positives que negatives, he après moltíssim de les competències Tic, àrea que tenia molt poc treballada i de la que tenia pocs coneixements.

Ara, un cop finalitzat estic molt contenta d'haver fet l'assignatura i d'haver trobat uns companys amb els quals he treballat molt agust i m'han fet sentir molt bé.

Moltes gràcies a tot el grup i espero que coincidim durant el grau.

És l'hora dels adeus...

Fase 4

Tot i que aquesta fase és la menys dura en quan a feina de recerca i edició es refereix, personalment m’ha resultat molt difícil.

És molt dur exposar la feina de cinc persones durant un semestre a tots companys de l’aula. És com una sensació de despulla pública. També es molt dur haver de valorar la feina dels altres, sabent per experiència pròpia, les hores dedicades i la il·lusió dipositada.

Amb el tema de les valoració, els Searchings hem passat per diferents estats: atordiment i desconcert, tristor, empipament, l’orgull de grup i l’alegria de saber que hem fet la feina el millor que hem pogut i amb uns bons companys. Puc afirmar que en les valoracions dels companys hem tingut una mica de vinagre i força sucre. De totes formes, vull agrair les opinions constructives dels companys, sabent que no es tasca fàcil. Tot i així, hem demostrat una vegada més que la unitat del nostre grup ha estat per sobre de les opinions negatives. També ha sigut molt important per superar aquesta fase amb alegria.

Valoració global

Es fa molt difícil fer diari de tota la vivència en una entrada al bloc. Per no enrotllar-me massa ho intentaré fer de la manera més simple possible, encara que em serà difícil.

A les primeres setmanes i durant els exercicis individuals vaig tenir sensació de pànic i angoixa. Mica en mica aquesta sensació es va calmar.

Després va venir l'hora de formar grup, cosa que em va estressar força. Al fi vaig trobar el meu grup i van venir les PACs conjuntes. Al principi se'm feia entranya la comunicació, no per la antireactivitat dels companys, si no per la nova i virtual manera de treballar. Com diu l'anunci d'un conegut i virtual banc, vaig haver de desaprendre a fer treballs en grup per aprendre a fer treballs en grup.

Ja que hem parlat del grup, puc dir que hem tingut molta sort de trobar-nos. Abans de res som respectuosos i col·laboradors amb els altres. Sempre amb bon humor i ganes de treballar. Puc dir que si estiguem a la universitat presencial, haguéssim fet un bon grupet pel curs vinent, però com la UOC te un altre funcionament no sabem si ens tornarem a trobar en un futur. Estic feliç que aquesta hagi sigut la meva primera experiència a la UOC amb els companys.

Recordo la primera PAC i els nervis que vam patir. En una estona ens vam enviar "mil" correus. Mica en mica tot es va anar calmant.

Amb les següents PACs vam anar treballant amb l'estructura de la wiki, el contingut, el disseny, etc. A la mateixa vegada anàvem construint aquest bloc explicant les nostres experiències. Mica en mica allò que teníem al cap anava prenent forma. Entre tots aportàvem idees i nous punts de vista, tots ells enriquidors en la meva opinió.

En resum, ha sigut una feina a la que li hem dedicat moltes hores i esforços. Tot i així dic satisfeta que he aprés a nivell tècnic i personal. Moltes gràcies pel plantejament de l'assignatura i gràcies també als companys. Espero que ens tornem a trobar, i si no, ja sabeu el meu correu pel que sigui.

Fins aviat Searching 5.0, us dedico aquesta cançó

Fins aviat, Searching 5.0!

En l’última entrada al bloc, faré un resum d’experiències, neguits, alegries i sobre tot l’aprenentatge que ens ha aportat aquesta assignatura.

Per mi tot ha estat la primera vegada: treballar en grup, fer servir les xarxes per comunicar-me amb els companys, utilitzar programes nous com el Zotero i com a colofó col·laborar en la confecció d’una Wiki.

Al començament, després del debat, el següent pas va ser trobar grup per realitzar el projecte de la Wiki. Això em va representar un nou repte. Havia de treballar amb persones que no coneixia i a més amb diàleg virtual. Al principi se’m va fer una muntanya. En canvi ara em sap greu que s’acabi perquè m’he trobat molt a gust amb els companys que he tingut.

Els primers passos per començar la Wiki eren indecisos, no ens coneixíem i no sabia com respondrien els altres companys. Havia llegit que el vocabulari en converses virtuals ha de ser més curos per no donar malentesos o interpretacions errònies, això m’angoixava per la meva falta d’experiència en aquest àmbit. Després dels primers contactes per canviar impressions del projecte, vam veure que tots teníem la mateixa il·lusió: fer un bon treball. A partir d’aquí, les coses van fluir amb normalitat. Ens trobàvem en el debat de l’aula i concretàvem i repartíem les tasques.

Suposo que hem passat, com tots els grups, nervis per entregar les PACs en el termini que teníem determinat, després el neguit per veure la nota que havíem tret.

I ara, hem esperat les valoracions dels companys amb la incertesa de si haurien entès la finalitat que havíem volgut donar al nostre projecte, però acceptant que cada persona pot tenir una visió diferent. Per desenvolupar un projecte no hi ha res millor que creure en la idea per ajudar a portar-ho endavant, i amb aquest tarannà hem volgut fer la nostra defensa.

Fer la valoració de la Wiki d’uns altres companys m’ha resultat feixuc, d’una banda, perquè no havia valorat mai el treball d’un company i, d’altre banda, perquè sabia l’esforç i les hores de treball que implica fer una Wiki. Valores molt més la feina i en realitat penses que cadascú té visions o idees diferents per fer les coses i que aquesta és la salsa de la vida.

Si hagués de resumir en poques paraules la meva impressió, ho podria explicar dient que ha resultat una assignatura molt amena, més laboriosa del que en principi em pensava, que m’ha agradat molt i que l’experiència viscuda amb els companys del grup Serching 5.0 ha estat totalment positiva.

Un cop quedi penjat aquest escrit en el bloc ja podré dir que s’acabat i en honor a la complicitat que teníem entre nosaltres al treballar, dedicaré a l’Ada, la Silvia, la Annabel i en Fernando la cançó que he posat.

Molta sort i fins aviat companys!!

Ja està!

Recordo lo perduda que anava amb aquesta assignatura. Aquell primer debat en el que discutíem com havia de ser un treball en grup, i com en el cas exposat no havia acabat de funcionar i que creiem que era millor.

Després el grup, ens varem anar afegint a una proposta de tema. Cadascú de nosaltres amb formacions i àmbits de treball ben diversos.
El tema inicial que primer semblava molt atractiu i que donaria molt de si, i el tomb que va donar amb resultats inesperats. El nom de grup de seguida i varem estar d’acord amb la Montserrat, sempre creativa i qui ha compartit l’experiència de coordinar aquest bon equip. M’adono molt que cadascú en el grup ha acabat aportant elements únics, que han fet d’aquest un molt bon grup, en Fernando sempre ens ha concretat i esquematitzat, la Sílvia ens ha recordat en tot moment que “menos es más”, i l’Annabel ha estat allà quan l’hem necessitat, disposada ajudar en tot moment. Tots hi hem posat molt en tot el projecte i en tot moment, no he tingut la sensació de que uns haguem fet més que d’altres.

L’aprenentatge del Zotero, em va costar tant adaptar-me, i la de problemes que em va donar, i tot el grup va tenir una paciència enorme amb tota la situació.

La segona PAC, l’índex i la nota primera, quina decepció, però varem ressorgir com l’ Au Fènix i ens em varem sortir, amb nota. La Pac 2 varem fer-la i la varem repolir posteriorment, varem aportar en els acords l’assignació de tasques i els perfils, que fins aquell moment havíem anat decidint Pac a Pac.

Després tot ja ho he viscut més frenètic, les Pac’s 3 i 4, i el Nadal, quina combinació! Trobades d’ hores i hores davant l’ordinador, decidint, polint i elaborant. Fent proves amb la wiki. Enllaços, vincles, links, ens hem fet un tip de construir amb aquests elements.

Recordo cap allà la PAC 3, que volia posar una animació, i vaig llegir molts manuals de com fer-ho, vaig descarregar-me programes, però al final ho vaig deixar corre perquè vaig veure que necessitaria molt de temps, i que ho sacrificava no redactant i participant activament en el grup.

En la PAC 4 l’obsessió va ser que sones la música, i aquesta va sortir i les nostres pàgines personals tenen música.

Finalment valoracions i defensa. Les valoracions les resumiria en tres de constructives i dues que potser descarregaven contra el nostre grup, allò que ells no havien pogut expressar en els seus respectius, són percepcions de la realitat i n’hi ha tantes com persones estem en el món. Crec que la resposta ha estat genèrica i equilibrada.

El que més m’agrada’t és que he aprés, i també he tingut una molt bona experiència. Espontàniament ha sortit aquesta bona manera de tractar-nos, aquestes ganes d’aprovar i fer-ho bé, i hem posat ganes, il·lusió, ens hem ajudat uns als altres, per exemple a l’hora de polir detalls, sempre ens hem tingut en compte l’opinió, sense mals rotllos i fent d’aquesta una bona experiència. Amb el temps sempre marcant l’acabament.

Colla us trobaré a faltar!

Dos mil dos-cents trenta-vuit

Dos mil dos-cents trenta-vuit correus... Tot el dia penjat del correu, al aixecar-me per el matí i abans d'anar-me al llit. He llegit i escrit mes correus al metro que els que havia fet en tota la meua vida per vies normals. Quant acabe açò tancaré tots els meus conters i deixaré de llegir correus fins al fi del mon.. ;)

Ja seriosament, he trobat el PAC4 una mica “estrany”. Desprès de tant de treball en grup, de sobte, el treball era solitari, i no a soles això. Tenia que avaluar als meus companys!!!. Realment penso que qualsevol que arribe a aquestes altures del curs ha treballat de valent i es mereix el major reconeixement.

El revisar la wiki d'un altre grup es diferent. Després de fer la meva defensa m'he adonat que en la revisió no s'està avaluant a l'altre grup, s'estan avaluant els meus coneixements, (si no se com es fa correctament no puc descobrir que esta fet malament) i després vaig fer la reflexió que contava a la meva entrada anterior: he fet de betatester, que es una activitat molt digna.
Pot ser que si hagués estat conscient de les dues cosses abans de lliurar la valoració, aquesta hauria estat diferent. Però, qui ho sap?.

I pel que fa a la resta del quadrimestre? Doncs ha estat molt divertit, mai hauria pensat que en un grup tan nombrós i tan “asincrònic” es pogués treballar així de bé. Crec que mai hem estat més de tres connectats a la vegada, però crec que s'hem sortit amb dignitat dels reptes.( I si a la avaluació s'inclogués la vida tan complicada que tenim tots els del grup, jo diria que els resultats son excel·lents). No cal dir que estic molt content de haver treballat amb les meves companyes de grup.

Ja que estem, no més em queda per parlar de la assignatura. Crec que per a la gent que venim de les TIC es una assignatura atípica, no hi han cosses veritablement “noves”: Correu electrònic, wikis, blocs, chats, treball en grup, control de versions, controls de tasques, controls de qualitat, rols... són cosses que s'utilitzen quotidianament. La diferencia es el paper actiu que hi ha que prendre, generant els continguts. Jo, a pesar d'utilitzar-les sovint, hi havia cosses que no havia fet mai, (com fer una entrada a la viquipedia, tota la vida utilitzant-la i mai havia tingut la ocasió o la predisposició o el atreviment de participar).
Es interessant la via d'aproximació que s'utilitza per a que persones “de letras” s'interessen i troben útils totes aquestes eines, procediments i metodologies. Qualsevol persona que hagi impartit un curset coneix les muralles que hi ha que trencar per arribar als alumnes i en aquesta assignatura han trobat un sistema molt interesant.

En resum: No m'esperava aprendre tot lo que he après, ni treballar tot lo que he treballat, ni conèixer la gent que he conegut, ni divertir-me tot lo que m'he divertit .

I, ja he dit que estic molt content del grup?...

Mentre esperava als Reis he estat reflexionant una mica al voltant d'aquesta fase de la assignatura i lo que significava el “defensar” el nostre treball.

Com ja sabeu, jo treballo en les Tecnologies de la Informació i aquest procediment de revisió es part del procediment estandar.(habitualment s'anomena Betatest ). Jo, en el meu treball, estic somes a METRICA3, la metodologia de desenvolupament que s'utilitza a la administració, i en el apartat de qualitat diu :

“...El grupo de aseguramiento de calidad participa en la revisión de los productos seleccionados para determinar si son conformes o no a los procedimientos, normas o criterios especificados, siendo totalmente independiente del equipo de desarrollo. “ i també “...La calidad se define como “grado en que un conjunto de características inherentes cumple con unos requisitos” [ISO 9000:2000]. El Aseguramiento de la Calidad pretende dar confianza en que el producto reúne las características necesarias para satisfacer todos los requisitos del Sistema de Información.

Por tanto, para asegurar la calidad de los productos resultantes el equipo de calidad deberá realizar un conjunto de actividades que servirán para:

• Reducir, eliminar y lo más importante, prevenir las deficiencias de calidad de los productos a obtener.
• Alcanzar una razonable confianza en que las prestaciones y servicios esperados por el cliente o el usuario queden satisfechas.”

Per tant tenim que assumir que els Betatesters trobaran coses que estan be, coses que no estan ben explicades,coses que no hauran entès i coses que estan malament.

La nostra feina es corregir lo que esta malament, re explicar els apartats dubtosos, justificar les decisions que em pres i alegrar-nos per lo que esta bé.

Crec de deuriem posar un paràgraf d'introducció que digués una mica d'això, l'existència del test de qualitat i la seva importància.

Parèntesi de Nadal

Aquesta vegada en lloc de fer reflexions o valoracions de com va el treball en grup, faré servir el bloc per felicitar les festes de Nadal al professor, els altres grups de l’assignatura de les TIC i, molt especialment, als companys del grup Searching 5.0, Ada, Silvia, Annabel i Fernando.

Són dies d’alegria, de retrobaments familiars o senzillament de persones que fa molt de temps que no es veuen. Tot això ens transporta a fer un parèntesis en les nostres vides, com si carreguéssim piles per tornar al dia a dia que desprès de les festes tornarà a envoltar-nos.

Els torrons, les neules, els canelons, l’escudella o el pollastre farcit donen la impressió que presideixen la taula, però realment el que dóna sentit a tot aquest enrenou és el sentiment de compartir il·lusions, records i transmetre les nostres tradicions als més petits de la casa.

Només cal mirar la cara dels més petits fen cagar el tió. O veure l’alegria d’aquell familiar que per circumstàncies de la vida ha anat a viure lluny i torna per compartir aquest dies amb la família. Són moments que sempre és mantenen en el nostre pensament i ens acompanyen fins l’any següent.

Aquest any amb la crisi que està castigant a moltes famílies potser no serà tant general aquest sentiment d’alegria. Els que puguem reunir-nos al voltant de la taula amb les persones que estimem i amb el record de les que ja no poden estar amb nosaltres, hem de pensar que som afortunats. Haurem de fer-nos la reflexió que aquests moments tan entranyables s’han de viure amb intensitat perquè vagi formant part de nosaltres mateixos.

MOLT BONES FESTES DE NADALç