Canvi de mentalitat

Estem a dues passes del final del semestre i reconec que el que més m’ha costat és adaptar-me a un sistema de comunicació tan peculiar com el debat. Sóc una persona comunicativa i parladora, però a l’hora d’escriure és una altra cosa. Sembla que els meus companys tenen més agilitat i naturalitat en aquest ambient, els ho noto amb el seu vocabulari. Al connectar-nos hem d’aprofitar el poc temps de que disposem en consensuar els temes i és una activitat frenètica. No m’ho havia imaginat pas quan vaig llegir per primer cop el llibre de l’assignatura de les TIC.

Tot i això, penso que de totes les situacions s’ha d’aprendre i si avui dia un dels mitjans per comunicar-se són les xarxes socials, és bo que la Universitat ens doni aquesta opció del debat per a fer-ho. És una manera de veure que no estàs sol i que hi ha mes companys que comparteixen els teus dubtes o que et poden donar un cop de mà si fa falta.

Estic impacient per veure com quedarà finalment el treball, després de totes les reunions virtuals, repartiments de treballs “reals”, i nerviosismes finals “reals” per entregar les PACs.

Ho veig realment enriquidor.